HITOMI

RUOTING LI – MOTOKAZU KAWAMURA – ROBERTO RUÍZ- KOTOMI NISHIWAKI – DANIELA SANTAMARIA AXANOVA

Amb la col·laboració d’ESCAC, Direcció VICTORIA IOUDINA, Història Original MARCO SAGRADO SMETANA, Guió VICTORIA IOUDINA, ADRIÀ VILUMARA I CANALS, Direcció de Producció KAIRO URBAN, Direcció de Fotografia JÚLIA FERROIG, XAVI SOUTO, Direcció d’Art CLARA BOSCH PI, Música Original i Disseny de So VÍCTOR MARTÍNEZ GALEOTE, Muntatge ALBERT SUÁREZ DE FIGUEROA I RUANA, Direcció i Disseny d’Instal·lació Artística i Vestuari MARIA PEIX SITGES, Storyboard i Grafismes ALINA STONT

IMG_6268

L'OBRA (STATEMENT)

HITOMI (en japonès – pupil·la) és una instal·lació artística que representa una sala de cinema, batejada com ‘’Cinema Essència’’ i és inspirada en les primeres sales tradicionals de Catalunya. Dins la realitat de l’obra, el cinema és un espai llunyà històricament per a nosaltres, ja que ha caigut en l’oblit i com si es tractés d’unes restes arquitectòniques, només se’l pot recordar a través d’un museu o un espai artístic.


Hitomi és una experiència immersiva que ofereix la reconnexió amb el cinema, un espai que, a conseqüència de l’avenç social i tecnològic, fins i tot els amants del cinema abandonen. L’era digital ha proporcionat a la societat moderna les plataformes, una eina que dóna a escollir una gran varietat de contingut audiovisual, gràcies a la qual, és possible gaudir de la indústria audiovisual a les llars de cadascú o a qualsevol altre lloc on hi hagi un espectador amb un dispositiu digital. El cinema actual s’ha convertit en un sinònim d’accessibilitat pràcticament absoluta respecte a l’espai o l’entorn, ja no cal veure’l únicament en una sala. Actualment, està a l’abast la comoditat i la varietat del catàleg digital i alhora, l’experiència física de les sales. Des de Hitomi es defensa la responsabilitat social de sostenir tota mena de suport i espai cinematogràfic.


L’objectiu final de Hitomi és que el públic tingui l’oportunitat d’experimentar a través de la instal·lació ser la mirada final o l’última mirada d’un espectador a la pantalla, de la mateixa manera que el personatge de Hitomi ho és dins de la trama de la peça audiovisual, en la qual, es narra la història de l’última interacció de l’última espectadora amb l’últim cinema existent, és a dir, que l’espai d’exposició estableix el mateix diàleg entre la representació d’un cinema abandonat i el públic visitant de l’obra.

ART INSTALLATION

TRAILER SHORTFILM

La Hitomi s’ha escapat de casa per refugiar-se en l’últim cinema existent però abandonat de la ciutat, ja que la seva mare està a punt de perdre la vista i desitja que la seva filla vagi a un cinema abans que l’última sala s’extingeixi mentre que el seu pare l’està buscant desesperat pels carrers de Barcelona.

Dins del cinema, la Hitomi durà a terme una introspecció personal a través de la pantalla, fent un recorregut pels seus records més íntims, els quals es representaran en forma de somnis. Aquestes imatges que provenen del subconscient de la protagonista, hi seran projectades gràcies a un home estrany, el qual forma part del cinema i amb les seves últimes forces, el farà funcionar, possiblement, per últim cop.

RECORREGUT

LA INSTALACIÓ

Per què es fa ús d’una instal·lació per a projectar un curtmetratge? Per què no s’ha distribuït Hitomi de manera clàssica pels festivals cinematogràfics? La resposta a la pregunta és senzilla, la instal·lació és part de l’obra i part del simbolisme. Hitomi tracta sobre el perill d’extinció del cinema (l’espai). Per això, el lloc on hauria d’habitar l’obra seria entorn d’una instal·lació que representés un cinema clàssic, que no lluís com una multisala, i que, a més, fos abandonat. 

Constantment es parla de l’espai en la peça audiovisual, però també, és molt important donar el protagonisme al propi espai perquè tingui veu i cos.

Hitomi Instalación

PER MANTENIR VIU EL CINEMA A LA MEVA MANERA…

Què passaria si només quedés una sala de cinema al planeta? Seria un record romànticament nostàlgic o una ruïna que va caient en l’oblit?

El cinema evoluciona. Ens trobem en l’era digital on les plataformes ens donen a escollir una gran varietat de contingut audiovisual, el qual el podem gaudir a les nostres pròpies cases o a qualsevol altre lloc on hi hagi un espectador amb un dispositiu digital. Per tant, el cine actual s’ha convertit en un sinònim d’accessibilitat pràcticament absoluta respecte a l’espai o l’entorn, ja no cal veure’l únicament en una sala de cinema. Sent graduada en cinema i especialitzada en la producció, defenso molt la innovació, ja sigui el traspàs de les sales a les plataformes com a les noves tecnologies, per exemple, a la realitat virtual.

En la meva opinió, no hi ha una única manera de viure el cinema, perquè tenim a l’abast la comoditat i la varietat del catàleg digital i alhora, l’experiència física de les sales. Amb això intento dir que el cinema ens ofereix moltes formes de poder-lo gaudir i nosaltres hauríem de tenir una responsabilitat a l’hora de sostenir tota mena de suport cinematogràfic per afavorir les possibilitats que ens pot compartir.

Dit això, a mesura que finalitzàvem Hitomi, vaig tenir el plaer de conèixer a un home que durant trenta-cinc anys, va encarregar-se de projectar diverses pel·lícules en el primer cinema de Catalunya, el Cinema Sala Mozart, fins al seu tancament. L’home m’havia explicat emocionat que a la ciutat de Barcelona hi havia tants cinemes com dies de l’any, i als pobles del Maresme (on jo visc), hi havia una mitjana de tres cinemes per poble, però malauradament, ja no en queden. Les seves paraules em van recordar el perquè vaig començar el projecte Hitomi.

El cinema evoluciona, però no ens hem d’oblidar que té més de cent anys d’història, i aquesta història ha succeït gran part a les sales i gràcies al recolze de la gent, de totes les mirades, de tots els espectadors i totes les espectadores.

Aquest projecte per mi ha sigut una protesta i a la vegada, una motivació personal per recordar el perquè he volgut estudiar cinema i el perquè visc per ell.

Per mantenir-lo viu a la meva manera.

Visita Hitomi a Lab 36

Carrer de Trafalgar, 36

08010 Barcelona, Spain

11:00 – 14:00

16:00 – 19:30

EN COL·LABORACIÓ

info@victoriaioudina.com